diumenge, 19 de novembre de 2017

JA TENIM GUANYADORS DEL VI CONCURS DE MICRORELATS DE TERROR !!

El resultat de la suma dels vots on line i dels que es van realitzar directament a l'aula ha donat com a guanyadors  i guanyadora a:

GEMMA GORRÍS de 1r ESO E per No pares!

Javier Orejuela de 4t ESO C per L'església

Álvaro González de 1r BATXILLERAT CIENTÍFIC per "Bye"

Raúl Moreno de 2n Batxillerat Científic per  Pensaments

ENHORABONA!! ESPEREM QUE CONTINUEN ELS VOSTRES  ÈXITS A L'ÀMBIT LITERARI!! 


dimarts, 31 d’octubre de 2017

DIBUJOS HALLOWEEN 2º ESO

En el siguiente muro podéis ver algunos dibujos sobre Halloween hechos por alumnos de 2º ESO con el programa Kolourpaint

dijous, 26 d’octubre de 2017

MICRORELATS SELECCIONATS

Ací teniu els relats seleccionats  per a la VI  edició del Concurs de Microrelats de Terror de l'IES Miralcamp. Esperem que us agraden. En breu, iniciarem les votacions i podrem conèixer els/les  guanyadors/es. Seguirem informant!

CATEGORIA A-BATXILLERAT

« BYE»

La meua neboda de dos anys és una xiqueta molt bona i educada. És molt activa i no es cansa mai de jugar.
Totes les persones que viuen al mateix carrer la coneixen , ja que meneja la mà i els diu «BYE» a tots, tant si els coneix com si no. Fou divertit fins un dia en què vam anar al cementiri a portar flors a la iaia i ella no parà de menejar la mà, malgrat que nosaltres dos érem els únics que hi estàvem.
 

PENSAMENTS

De sobte, em vaig despertar. Eren les tres de la matinada i plovia fora. Vaig alçar-me, decidit a anar al bany.  La xicoteta pereta va il·luminar tènuement les rajoles de les parets i la llum va projectar el meu rostre a l'espill. Em vaig quedar paralitzat mentre la por inhibia cada nervi del meu cos. Reflectida a l'espill, acompanyant el meu rostre , hi havia una bèstia. Però curiosament, va començar a atacar-se a ella mateixa . S'estrenyia el cap amb les mans tot clavant les ungles a la pell mentre la sang recorria la seua cara i relliscava fins els ulls, on queia gota a gota, com si foren llàgrimes. De sobte, em vaig adonar que monstre i jo, persona, érem el mateix ésser.

A l'espill no hi havia reflectida cap bèstia. A l'espill hi havia reflectits pensaments, els pensaments més obscurs que ningú pot tenir.
 

QUI ANAVA A DIR-ME...

AAAAAAAAAH!

L'obscuritat, malsons, fantasmes, homes llop, vampirs, bruixes, trons, rellamps, les serps, aranyes, sobretot verinoses, la mort.

De veres penseu que aquestes coses fan por? Esteu molt equivocats.

Jo conec una por, un terror m'atreveria a dir, que ningú, i si dic, ningú, és ningú, podria entendre si no ho ha passat mai, és pitjor que una fòbia.... Us assegure que un malson al seu costat no és comparable, d'un malson despertes, però açò és la pura realitat, ni amb mil encanteris es pot desfer, no pots fer-lo morir ni amb estaques, ni amb plata i encara menys tirant-li aigua al damunt.

Sé que no us podeu imaginar quina imatge terrorífica està creant la meua ment i de veres que em costa fins i tot pronunciar-ho, sols de pensar-ho tremole, però és que....

Qui anava a dir-me que un examen de matemàtiques podia causar tanta por! 

CATEGORIA B- 3r/ 4t d'ESO

UN VELL AMIC

Era una nit fosca i plujosa. Tornava cap a casa de l'acte de graduació de 4t d'ESO quan, de sobte, vaig trobar-me un amic que no parava de balbucir. Deia alguna cosa pareguda al fet que hi havia un fantasma al carrer on jo vivia. Com que ell havia begut molt, no li vaig fer cas. Se'n va anar, i jo vaig continuar el meu camí. Només entrar al meu carrer, van apagar-se tots els fanals. Una vegada a dins de casa, els vidres de les finestres es van trencar. Tot i així, arribava a la meua habitació amb la tranquil·litat  que ningú podia fer-me mal. No obstant això, ell ja hi era dins. Notava la seua presència, tot el cos se'm va eriçar. De cop, notava que em fallava la respiració, vaig caure a terra, i en veure-li la cara, em va dir: no te'n recordes de mi, amic meu? En aquell mateix instant vaig morir. 
 

L'ESGLÉSIA

Una nit com qualsevol altra, vaig anar a la festa d'aniversari d'un amic meu. De camí,  vaig veure una església oberta. Per curiositat, vaig entrar-hi i estaven tots resant. Vaig aproximar-me i vaig veure un home lligat a l'altar. De sobte, li van tallar un braç i van dir: « aquesta es la teua penitència», jo tot espantat vaig amagar-me en un confessionari. Acte seguit van cremar el cos de l'home encara conscient. Els crits eren aterridors, la pudor que era casi insuportable. Quan ja no s'escoltava soroll vaig obrir la porta i me'ls vaig trobar a tots davant de mi. M'havien descobert, vaig córrer el més ràpid que vaig poder, però em van agafar. Em van traure fora i quan ja pensava que em soltarien van pujar-me a una creu i em van clavar claus a les mans i als peus. Acte seguit, van tallar-me els dits. Tots miraven amb desig i satisfacció com em dessagnava i moria. 

CATEGORIA C- 1r/ 2n ESO

NO PARES

Una nit tornàvem el meu amic Carlos i jo amb moto per un camí de corbes per on passen pocs vehicles. Abans d' arribar a una corba vam vore un xic que volia que paràrem. Li vaig dir a Carlos que l'ajudàrem però ell em va dir que no parara. A mi em va sorprendre i vaig insistir, podria estar perdut o alguna cosa pitjor però ell insistia que era important que no parara. Jo no entenia res però ell sols deia: « No pares, per favor, fes-me cas». No sé per què però li vaig fer cas.

Quam vam passar la corba li vaig preguntar per què no havia volgut que paràrem a ajudar-li i ell em va contestar: « Perque eixe xic és el meu germà, que es va matar ací l'any passat».

 

PERDUTS A LA MUNTANYA

Hi havia tres joves alpinistes que van anar d'expedició a una muntanya. Un d'ells era un alemany de llargs cabells, un altre era africà i molt moré i un altre era tailandès i molt pàl·lid. Al cap d'uns quants dies encara no havien tornat. Aleshores, els del campament base van decidir cridar a un equip de rescat. Quan l'equip va arribar, van trobar els cossos, però estaven horriblement mutilats. A l'alemany li faltava el cap. A continuació van trobar l'africà sense extremitats i al talilandés sense tronc. De sobte es va escoltar un soroll entre els arbres. Un quart membre va fer la seva aparició, nu, amb el seu cos pàl·lid, agitant els seus braços morens. La seva mirada ferotge amenaçava l'equip mentre els seus llargas cabells onejaven en el vent gelat.



divendres, 13 d’octubre de 2017

VI CONCURS DE MICRORELATS de TERROR IES MIRALCAMP!

Darrers dies per presentar-te al VI Concurs de Microrelats de Terror en Valencià!!
Et recordem les bases.


VI CONCURS DE MICRORELATS DE TERROR

  1. L’IES Miralcamp organitza el VI Concurs de Microrelats de Terror. Pot presentar els microrelats qualsevol alumne/-a del nostre institut.
  2. Els microrelats han de ser originals i han d'estar escrits en valencià.
  3. Els microrelats han de ser de terror (por...)
  4. Cada autor pot presentar un màxim de 3 microrelats.
  5. No podran presentar-se obres que ja hagen estat premiades en altres concursos.
  6. Els microrelats no poden contenir cap tipus d'insults, expressions pejoratives, desqualificacions, expressions discriminatòries, ni tampoc incitacions a la violència ni amenaces. Tampoc hi està permès el contingut obscè.
  7. L'extensió del microrelat no ha de ser superior a 150 paraules ni inferior a 100 paraules.
  8. Per a participar, caldrà enviar el relat a l'adreça de correu electrònic: iesmiralcamp@gmail.com amb les dades personals ( nom i grup) i un pseudònim. Una vegada finalitzat el termini de presentació se'n realitzarà una selecció que serà exposada (només amb el pseudònim, per tal de garantir l'anonimat) per poder votar i escollir els microrelats guanyadors.
  9. El termini d'admissió dels microrelats finalitzarà el 20 d'octubre de 2017.
  10. El dia 31 d'octubre farem públic el nom del guanyador/-a mitjançant el Bloc.
  11. S'estableix un premi únic per categoria ( 1r cicle ESO// 2n cicle ESO+PQPI// Batxillerat+ cicles): la USB de l' IES Miralcamp (8 gigues) i un val de 20 euros per a poder comprar en una llibreria-papereria.
  12. La participació en el Concurs implica l'acceptació d'aquestes bases.

dimarts, 10 d’octubre de 2017

Els carrers de Vila-real i Jaume I (3r PMAR)

 Aprofitant la commemoració de l'arribada de Jaume I a València, un 9 d'octubre de 1238, l'alumnat de 3r de PMAR ha estat investigant  la vinculació entre els noms d'alguns carrers de Vila-real i el rei Jaume I. Sempre resulta interessant aprendre sobre els nostres orígens com a poble!